Al dia li va costar sortir. Malgrat el sol del migdia, el fred s’havia instal·lat amb força com intentant recuperar el temps que havia perdut durant la tardor. Tot i així les sòcies i col·laboradores de Violeta es reuniren a la plaça del mercat de les Planes per organitzar el seu acte més emblemàtic, l’Acte No te olvido.
Domassos, cartells informatius, el sistema de so, el cartell d’aquest any, tot anava agafant el seu lloc dins l’escenari a mida que els nervis van creixent i lluitaven contra el fred dels cossos.
Minuts abans la plaça era sarau, tothom demanava el seu paper, curioses i estranys s’atansaven a aquell brogit, però en començar l’acte tot és reflexió i silenci.
I començava, amb un grup d’estudiants de Dansa que visualitzava un episodi violent i la lluita d’una dona per sobreviure. Desprès seguia l’acte pròpiament, aquell moment interminable. Es implacable sentir un darrera l’altre 57 noms de dones, nenes i nens que han mort, víctimes de la senseraó, víctimes de la violència masclista, aquest cop visualitzades a l’acte a través de roba penjada que ja ningú despenjaria. Aquest any, fins a l’últim moment es va retocar la llista, perquè aquell mateix matí amb poques hores se n’afegia tràgicament una altre i a l’acte no n’oblidem ni una. El minut de silenci és colpidor i la gelor entrava molt més endins que als ossos.
Les lectures en aquesta ocasió giraren al voltant de la denuncia i de la descripció del cercle de la violència. També es va tenir unes paraules per l’acte reivindicatiu de l’associació Vela-luz, que durant un mes feren vaga de fam, però foren silenciades per no ser víctimes victimitzades.
Per concloure l’acte l’esperança i el missatge que d’això també se’n pot sortir i qui millor que els balladors per il·lustrar-ho.
Donem gràcies des d’aquí a entitats com ASALRE, Dones progressistes, Dacma, Associació de veïns i veïnes de les Planes, consistori i sobretot a Solidança per haver participat i col·laborat d’una manera o un altre en aquest acte.
No n’oblidem n’hi una