Fa uns dies el col·lectiu del premi delta a través del seminari de filosofia i gènere ens va parlar de dues grans filòsofes que viviren a cavall entre l’edat mitjana i el renaixement i que participaren del gran debat anomenat Querelle des femmes (Querella de les dones) un debat on es jutjava el valor intrínsec de les dones a través de l’anàlisi de la seva naturalesa considerada inferior. Aquesta anàlisi hostil i denigrant provocava la polarització de les relacions entre sexes donant a les dones el paper submís i esclau dins les relacions humanes i en la societat, precisament en un moment on bullia l’humanisme.
Christine de Pisan i Moderata Fonte foren veus no previstes. Foren dones que contràriament al que ens han ensenyat a l’escola d’un model de dona submisa i dòcil elles usaren l’escriptura per rebel·lar-se d’aquestes humiliacions que l’humanisme s’atrevia a expressar. Un humanisme sexuat i masculí que escrivia rius de tinta per justificar l’absència de qualsevol do humà en les dones i per tant de qualsevol dret.
Elles es rebel·laren exercint el millor acte de llibertat que tenien, l’escriptura i reclamaren des de la paraula la seva veu, el seu pensament, la seva visió femenina del món. Elles escriviren per no caure en l’oblit i per ser referents al llarg de la història. Però la història la conten els guanyadors i el pou d’ignorància ha arribat fins avui dia.
Gràcies al Seminari Filosofia i Gènere (dins del Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les Dones) i sobretot a Georgina Rabassó i Rosa Rius Gatell que ens obriren els ulls a dues grans dones tan valentes i modernes en ple segle XVI! Tota una sorpresa!