Massa agressions hi ha com perque callem, massa raons hi ha com per sortir a protestar i demanar el que et pertoca com ésser humà. Massa ens estan atacant com perquè abaixem el cap i seguim aguantant.
El passat 8 de març les noies de Violeta acompanyarem la manifestació pel drets de les dones. Prenguerem la paraula i parlarem per nosaltres, ocuparem l’espai per parlar de les dones des de les dones. Reclamant els nostres drets; començant pel nostre propi cos, la primera lluita en aquest reclam.
L’ambient festiu estava assegurat, mai oblidarem la rialla per benefactora i estimulant i n’omplirem el carrer amb elles acompanyades del rebombori dels tambors. Performances, pancartes i grans grups de protesta reblien una Gran Via que de sobte semblava petita. La caminata lenta i amb cançons de protesta, contra la última ofensiva de Gallardón sobre l’avortament i tampoc oblidem la llei mordaça i altres imposicions patriarcals.
Curiosos i turistes ens miraven embadalits assenyalant els missatges escrits o fent fotografies a la Rambla de Catalunya la omplirem encara més per difícil que sembli i plaça Sant Jaume era un sol crid de mil protestes en una sola veu. Som les propietàries de nosaltres mateixes, del nostre cos i de la nostra veu. Ningú més que nosaltres parlem i decidim sobre nosaltres. Ningú més que nosaltres les dones.
Al final un merescudíssim descans i és que la lluita també cansa, fins i tot a “bruixes” com nosaltres!
