No ens hem d’enganar, el Ministre de justícia és la punta de l’iceberg d’un problema crònic que tenim a la nostre societat i és creure que alguns tenen potestat sobre el nostre cos, la nostra consciència i la nostra llibertat i amb ll’excusa del paternalisme “vetllen” perquè facem allò que ells consideren correcte, menystenint i menyspreant que les dones som persones amb dret a decidir sobre nosaltres i les nostres vides.
Sí, se n’ha anat. Sí, no s’aprova el penó més important del seu ministeri, però per quan temps? quan temps passarà abans que tornem a escoltar per mitjans de comunicació atacs i barbaritats que queden sense impunitat o amb de les quals rebem una simple disculpa “per mala interpretació de les paraules”.
El 28 de setembre toca manifestar-nos. Toca cridar ben alt que estem fartes. Per dir-li al sistema patriarcal que la manifestació no és en contra de Gallardón, ÉS EN CONTRA DE TOT EL SISTEMA PATRIARCAL Les nostres fites van més enllà dels judicis morals d’un home amb poder, no es tracta només d’avortament, es tracta de ser DONES, AMB ORGULL I AMB EL CAP BEN ALT.
Gallardón ha estat la pedreta de la sabata, però ara no ens para ningú!!
