A pesar que un dels objectius del Pacte Europeu per la Igualtat de Gènere (2011-2020), i un dels principis fonamentals de la Unió és garantir una mateixa retribució per un treball igual o d’igual valor, la bretxa salarial no només no ha disminuït, sinó que s’ha cronificat i de mantenir-se les actuals circumstàncies es calcula que trigarà prop de vuit dècades a tancar-se. Per desgranar les causes i les possibles solucions dimecres passat, 25 de febrer, es va celebrar en el Palau Macaya de Barcelona el l Fòrum “Bretxa salarial de gènere, una desigualtat cronificada,” Montserrat Gatell, presidenta del Institut Català dels Dones va presentar l’acte i van conversar Joaquin Nieto, director de la OIT a Espanya, Consuelo Chacártegui, doctora en dret, professora titular de Dret del Treball i SS. Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dóna, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, experta en creació d’empreses i lideratge femení, i Ernest Poveda, president de la consultora ICSA. Va conduir el debat el periodista Josep Puigbó.
Ens van explicar que en cinc anys la bretxa salarial no ha disminuït gens, és més aquest any s’ha eixamplat. No sembla que la causa sigui la manca o deficiència de lleis, el marc legal és complet, la discriminació és un problema d’efectivitat de drets i apunta a causes no explicades (prioritzar per a un treball determinat habilitats que corresponen als homes etc), perquè les explicades són fàcilment superables (menor formació, menys experiència etc). També es va parlar de les dificultats de les dones per arribar a llocs de direcció, i que les que arriben ho fan en àrees com a recursos humans o similars i acostumen a ser comandaments intermedis sota la presidència d’un home. Es va apuntar a la possibilitat de democratitzar la direcció de les empreses, com a solució a l’escalada pel poder, es a dir repartir aquest.
Tots i totes van coincidir que és necessari incorporar el pensament femení en les empreses, ja que són més les dones formades que els homes, estan molt preparades, i el mercat està a les seves mans.
Ens va agradar molt Anna Mercadé quan ens va dir que la maternitat està penalitzada (la cultura empresarial és obsoleta en aquest sentit) quan hauria d’estar premiada socialment i quan ens va dir que ja és hora que les dones posem sobre la taula allò que ens interessa, que en definitiva és el que interessa a la societat. Com a conclusions: repensar les estructures laborals, la presencialitat, com retribuïm a les persones, posar al debat social els interessos de les dones, explicar les conseqüències que tindran per a elles en un futur les reduccions de jornada laboral, l’aïllament del teletreball…etc En definitiva fa falta un nou pacte social, el diàleg social, (empresa, part treballadora i estat) serà la clau que permeti opcions personals sense que això repercuteixi en el treball.